Resum històric

Fa setanta anys bona part del territori de la parròquia de Santa Cecília eren torres amb jardins i encara hi havia algun camp de conreu i una masia com la de can Gomis, damunt d’on ara han construït una gasolinera, al capdavall del Maduixer. I l’única parròquia antiga era la de Sant Gervasi i Protasi, anomenada també de la Bonanova. Per exemple al carrer de Craywinckel hi destacaven només cinc cases altes i al Passeig de Sant Gervasi s’hi trobaven torres luxoses i amb molt de terreny com la dels Salvans o els Polo.
El projecte definitiu no es va elaborar fins el 1957, però el gener del 1956 es comprà oficialment el solar (sembla que a 25 pessetes el pam) i el 22 de novembre solemnement, com ho testifiquen les fotografies que se’n conserven, s’hi va posar la primera pedra sota la presidència del Dr. Narcís Jubany, bisbe auxiliar de Barcelona. Ara bé, el gener de l’any abans havia començat la vida parroquial en un subterrani del Passatge Lucà número 1. Recordo que hi havia un altar senzill i algunes imatges que no eren de cap artista conegut.
Penso que s’hi deien tres o quatre misses, en una de les quals es devia predicar en català i que un feligrès, el nom del qual no recordo, que havia estat de “Nosaltres Sols”, es discutia amb el rector per la insuficient presència de la nostra llengua en els actes litúrgics. Els temps no eren gens propicis i mossèn Geli, que estava d’acord amb el feligrès, s’excusava com podia. No oblidem que els “Padres” no feien res en català. Mentrestant s’havia constituït una Junta d’Obres que va demanar que per al projecte s’hi afegís un altre arquitecte, Francesc Bassó i Birulés.
Entre els membres de l’esmentada junta, que feien de mecenes i hi exercien un cert control, hi havia els senyors Viladomiu, Zaragoza i Turró, entre d’altres. També es constituí un patronat de construcció on devien participar-hi altres persones que feien donatius importants per a la parròquia, situada als números 66-68 del Passeig de Sant Gervasi. L’aparellador es deia Maduell i l’empresa constructora era Bordas, però el qui es trobava a peu d’obra s’anomenava Casanovas.

Segons l’arquitecte, l’empresa Fradera va donar gratuïtament tot el ciment que calia i sembla que la casa Roca va oferir també els sanitaris. I encara algun benefactor va aportar-hi diners per tirar endavant part de l’estructura. Com a fet curiós l’arquitecte explica que, segons el constructor, un dia una parella jove va entrar a veure l’obra i aviat un d’ells va dir: “Anem, anem que això és protestant”. I que el Dr. Modrego va comentar: “El templo gusta porque es moderno pero no modernista”.
Sembla, segons la memòria oral, que el cos de l’edifici es va enllestir vers el 1959, però no el va beneir el bisbe Gregorio Modrego fins el 1963 i fa pensar que no s’hi deia missa ni s’hi feien altres actes de culte, probablement esperant que tot fos acabat. Expliquen que mossèn Geli portava personalment el control de les finances i no donava comptes de les importants almoines que es rebien. Era molt personal i absorbent en tot i el nou temple era el somni de la seva vida.
Cal afegir-hi que almenys l’altar de la capella del Santíssim és obra de l’artista Eudald Serra. I encara el 1984 s’instal.là un mural de ceràmica al frontis del temple, sobre l’altar major, obra de l’excel.lent artista Mercè Coma de Casanovas. Va ésser possible gràcies a col.laboracions econòmiques de feligresos.
Hi figura la tornada dels goigs de Santa Cecília, que el meu pare, Marià Manent, va escriure i publicà el 1982 i va musicar Joan Úbeda. Recordem que la còpia del tapís de la Creació de Girona, que figura en un lateral de l’església, és de l’artista Mercè Batallé.

En aquests cinquanta anys hi ha hagut cinc rectors cadascun dels quals ha tingut un estil propi, però tots han mantingut una continuïtat i han potenciat els grups ja existents o han procurat crear-ne algun de nou, d’acord amb els signes dels temps.
El 1977 fou nomenat rector mossèn Josep Maria Tubau i Suqué (Barcelona 1931), metge i professor de moral de la Facultat de Teologia. Mantingué com a vicari Enric Subirà fins el 1981 i el mateix 1977 en fou nomenat un altre: Josep Maria Forn i Barredas, que durà dos anys. El 1980 va venir un religiós de Sant Pere Ad Vincula, José-Francisco Fernández Coquejas, que el 1984 fou destinat a Zamora.
El 1981 vam tenir un nou vicari: Salvador Bacardit i Fígols, futur vicari episcopal i que durant anys fou missioner a Xile. Exercí a la parròquia fins el 1985. El 1986 i 1987 fou rector de Santa Cecília mossèn Joan Aran i Suriol (Sant Andreu de la Barca 1929), especialitzat en colónies d’estiu per a joves, tema al qual ha dedicat llibres, i també ha publicat més

El 1988 retornà a la parròquia mossèn Tubau qui mantingué els dos col.laboradors, però el 1989 fou nomenat vicari Antoni Nel.lo, el qual hi exercí fins a l’any següent. El 1993 un altre jesuïta, Jaume Anglès i Bessa, substituí Pallàs. I durant poc temps va venir José Luis Morán Cebero com a adscrit i religiós dels Sagrats Cors. A mitjan 1996 fou nomenat rector mossèn Joan Subirà i Rocamora (Vic 1930), periodista i que ha publicat diverses obres d’història de l’Església catalana.
Subirà mantingué Nadal i el 1999 comptà amb un altre diaca permanent, Lluís Sitges i Homedes, qui morí el 2004. El 2000 el diaca Robert Baró va treballar a l’equip pastoral i el 2001 fou elegit un altre vicari, Xavier Morató i Navarro, el qual fou a la parròquia fins a mitjan 2005 quan fou nomenat rector de Santa Cecília mossèn Aureli Gómez de Cadiñanos Pinedo (Miranda de Ebro 1938). Format a la congregació dels Sagrats Cors es llicencià en psicología ala Universitat de Barcelona i a la Facultat de Teología de Barcelona en Teologia Sistemática . En 1977 publica l’obra “María y el Espíritu Santo ante el Tercer Milenio” (1997). Abans mossèn Aureli havia estat a Sant Ferran, de Barcelona, i setze anys a Vilassar de Dalt. El 2006 fou nomenat vicari de Santa Cecília el dominic Xavier Català.
Santa Cecília s’ha caracteritzat per l’abundor de grups eclesials, socials i culturals. D’entrada hi ha l’estructura clàssica: secretaria i economia. Després catequesi, que ha crescut i evolucionat amb el temps, i Càritas. No cal dir el Consell Pastoral, amb una Comissió Permanent, i l’Assemblea. En l’organigrama recordem el MIJAC (Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica), creat el 1976, l’Acolliment de Promesos i l’Acolliment de Baptismes. I el Moviment d’Universitaris Cristians (MUEC), o el CIJAC, dedicat a l’esplai i paral.lel al MIJAC. A la seva època de mossèn Tubau va fer constituir la figura de president de comunitat, que era un laic amb moltes responsabilitats.
Cal destacar algunes de les institucions o agrupacions més importants que s’han configurat a la parròquia. En primer lloc la Residència d’Ancians, creada el 1982, juntament amb la parròquia de Santa Joaquima Vedruna, al carrer de Balmes 362 on ocupa quatre pisos. Hi acull gent que no es pot valdre i és un gran esforç econòmic i humanitari. Van pertànyer a la junta fundadora Lluís Mas, Joaquim Palau, Angels Robert, vídua Alegret, i Eduard Roger.
Des del setembre del 1985 als baixos del carrer de Craywinckel 12, funciona la Llar de Gent Gran, que des de fa dues dècades gestiona Núria Mestres, amb el rector com a capdavanter, i compta amb uns quants monitors. Hi ha un centenar d’associats que s’hi reuneixen la tarda dels dies laborables.

Hi troben jocs de taula clàssics, una coral, lectures de poesia, conferències periòdiques, etc. Fan també excursions, visites culturals i celebracions festives, religioses i privades, en diades assenyalades. S’hi ha format un col.lectiu on s’ha estimulat la il.lusió de viure i la plenitud personal. La conversa i les relacions humanes i espirituals han creat una autèntica germanor. El 1982 ja funcionava un petit nucli, sobretot de senyores, sota el nom de Club dels Jubilats.
Des del 1979 funciona als baixos de la parròquia un grup molt actiu que du el nom de Tallers de Santa Cecília. Monitores expertes ensenyen a relligar llibres, a restaurar mobles o altres peces artístiques. I també a fer boixets, dibuix, cuina, costura, teatre, etc.
Des del 1972, època de mossèn Geli, existeix l’Agrupament Escolta “Pere Quart”, afiliat a Minyons Escoltes/Guies Sant Jordi i que ajuda a la formació humana i de la fe. Fan moltes excursions ben programades, campaments de Setmana Santa i en algunes festes se’ls veu oferint treballs manuals a l’atri de la parròquia. El 1979 el “cau” es reforçà amb joves procedents de la parròquia del Pilar.
La Biblioteca va ésser fundada fa uns trenta anys per una coneguda bibliotecària com Aurora Díaz-Plaja, la qual arribà a aconseguir més de quatre mil llibres. Com que no n’hi havia cap al barri, feia una modesta funció supletòria fins que s’hagué de tancar el 2005.
Un element de cohesió ha estat el “Full Informatiu”, quinzenal, amb una editorial del rector, que creà mossèn Tubau el 1980 i que continua ara amb el nom de “Full parroquial”. S’hi troba material de reflexió, de l’Església al món, moltes notícies de la parròquia i propostes d’acció, a més del detall anual en xifres de l’economia parroquial i una incidència en els grans valors evangèlics i en especial en l’eucaristia del diumenge i la formació de la fe.

A Santa Cecília s’han fundat altres grups com el de Litúrgia, el de Pregària (1981), Adoració Nocturna, del Tercer Món, amb el Sopar de la Fam, el de Taizé o Oració i Amistat.
De fa dècades a la parròquia es mouen els anomenats Petits Grups de renovació, que des de fa poc tenen nom, i que treballen sobretot en la formació i alguna acció. No fa gaire que ha començat el de Catequesi d’Adults que es lliga amb les conferències bíbliques i catequètiques que s’han anat fent al llarg de molts anys i on ha destacat la presència anual del teòleg Antoni Bentué. També en el camp cultural el Grup de Joves organitzà durant anys el cine-fòrum. Sense oblidar les successives corals i la quantitat de concerts que organitza anualment la parròquia.
La compra dels nous locals del carrer de Craywinckel, iniciada el 1983, fou una inversió de futur, que a alguns semblà arriscada, però que permet dur a terme moltes més activitats. És evident que la parròquia a través de grups s’implica en l’ajut als més desassistits – pensant que al barri hi ha pobres vergonyants – en el servei al tercer món i en la promoció de la justícia
Com arreu, la parròquia experimenta la pèrdua de participació dels joves en l’eucaristia i en d’altres activitats.
La continuïtat, que no ha estat possible en tots els grups, és el factor més important que ha mantingut la vertebració parroquial a través dels canvis de rectors, responsables de grup o de la mateixa Església diocesana. Aquest esperit continuista i esperançat és la millor garantia que la parròquia de Santa Cecília es manté viva i al servei de Jesucrist, dels fidels i de tothom.
ALBERT MANENT